HERMANITAS DE LOS POBRES
Otra institución que palió las consecuencias de la miseria y la enfermedad en la segunda mitad del s.XIX alcoyano. Fracasada la primera idea de traer la Orden de Le Pailleur (807) , la activa gestión en 1877 del Cura de Santa María consiguió que vinieran las Hermanitas cuya casa matriz había fundado en Valencia el Cardenal Barrio . El matrimonio formado por Don Eugenio Llopis y Doña Camila Miralles ofreció su domicilio de la calle San José para que naciera el Asilo, pero habiendo aumentado muy pronto las necesidades , fue trasladado a una pueza de la antigua fábrica de cigarros , en la calle de Santa Teresa , pasando más tarde al hospital viejo.
Don José Sempere de las casas y su esposa Doña Milagros Jordá Puigmoltó , donaron un solar para edificar de planta una casa-asilo modelo. Con diversas limosnas , se inaguró el nuevo edificio el 8 de agosto de 1881.
MILAGRO JORDÁ
María del Milagro Jordà, va naixer en Alcoy el 2n d’abril del 1823 y va ser batejada en la parròquia de Santa María.
Els seus pares, María del milagro Puigmoltó i Ortiz de Almodovar i D.José y Jordá, insatisfets amb el aprendizatge que estaba dunt a la seua ciutat natal, Alcoy, van decidir traslladar a la seua filla a Orihuela i va entrar com educanda en el convent de las Salesas de dita ciutat on va rebre el complement de la sua educació demanat pels seus pares, però ella es va exercir als desitjos d’ells i no prestaba la total atenció als estudis ni a les labors que el seu sexe requería.
Va ser discipula predilecta de tota la comunitat fins que els seus pares van creure que la seua educación había acabat.
L’obertura d’una casa de desemparats , situades al carrer Sant Domènech annexes a l’exconvent dels Franciscans.
L’ajuntament va pensar en crear una nova Junta ,que gestionaría l’erecció d’una Vasa de Beneficència
Un fullet editat a l’any següent d’aquella dara i editat per la Junta de la Casa de Desemparats recordava com i per què s’havia iniciat l’obra.
El 1861 l’asil era administrat per nou germanes Carmelites de la Caritat procedents de la casa Vic . La institució proporcionava als assilats instrucció primaria i els donava clases de moral i de religió però , a canvi , havien de treballar en l’amprenentatge d’un ofici on els beneficis de la producció servien per a pagar part de l’estada i la manutenció.
Per a pagar les despeses que produïa la casa de la caritat , es va muntar un teatre con les xiquetes feien representacions i els xiquets formaven una banda de música que acompanyava les representacions també les monges veninen les manufactures que produïen els acollits i obriren un establiment de banyos públics.
ELS POBRES
11 DE Maig de 1878 venien a Alcoi Cinc Hermanitas de los pobres o de los ancianos desamparados i ocupaven la casa numero 36 del carrer Sant Josep , propietat del matrimoni Eugenio Llopis i Camila Miralles .
En ella van apareixer 15 llits amb la finalitat d’atendre a altres tants ancians .
Al poc temps traslladaven la casa/asil al nuero 26 del carrer Sant Blai a l’antiga fabrica de tabacs. En incrementar-se les necesitats del servei i gràcies a les aportacions de persones peitoses , poc temps després inaguraven un asil de nova planta al carrer la Corvella número 36. Les monges etsaven dedicades a asistir exclusivament els ancians , homes i dones grans , majors de seixanta anys sense cap familiar que pogueren atendre’ls.
La quantitat d’homes inters sempre fou major que la de dones , la majoria de les monges eren andaluses , castellanes , aragoneses i valencianes.
 |
| Asil de las hermanitas de los pobres. |
